Inicialment vam fer una presentació de domótica on es van tractar els següents punts:
- Que es, com funciona
- Característiques principals: sensors, actuadors, direccions físiques y direccions de grup
- Objectes de comunicació
- Associacions estatals i europees
- Exemple teòric d'un cas sencill de persianes e il·luminació
A continuació ens vam dividir en parelles i vam començar a fer problemes de disseny domòtics. Sempre s'han de seguir 5 punts:
1- Asignar les direcciones físiques als dispositius.
2- Editar els paràmetres dels dispositius.
3- Projectar les direccions de grup per pder dur a terme les aplicacions.
4- Asignar els objectes de comunicacions a les direccions de grup.
5- Programar
Tot seguit vam fer pràctiques remotes simulant connexió Terra-Mart. Les pràctiques van ser de: ON/OFF, regular i persianes.
lunes, 16 de noviembre de 2009
domingo, 15 de noviembre de 2009
Grup 4 dia 2
5-11-09
Aquet dia ens vam dividir en tres grups d'experts:
Grup d'experts 1: Domòtica, aplicacions.
Grup d'experts 2: Domòtica, funcions.
Grup d'experts 3: Cable BUS i paquets d'informació.
Els tres grups vam estar buscant informació i respostes per internet, per a completar unes preguntes (test) i aixi poder entendre-ho millor. Un cop tots els experts vam acabar, vam fer una posta en comú sobre el que aviem fet entre tots.
La resta de la classe vam estar parlant de Bytes, bits, BW, megas... etc. i a més, un seguit de problemes matemàtics amb factors de conversió.
I ja per acabar un del nostre grup va explicar a la resta de grups el que haviem fet aquell dia.
Aquet dia ens vam dividir en tres grups d'experts:
Grup d'experts 1: Domòtica, aplicacions.
Grup d'experts 2: Domòtica, funcions.
Grup d'experts 3: Cable BUS i paquets d'informació.
Els tres grups vam estar buscant informació i respostes per internet, per a completar unes preguntes (test) i aixi poder entendre-ho millor. Un cop tots els experts vam acabar, vam fer una posta en comú sobre el que aviem fet entre tots.
La resta de la classe vam estar parlant de Bytes, bits, BW, megas... etc. i a més, un seguit de problemes matemàtics amb factors de conversió.
I ja per acabar un del nostre grup va explicar a la resta de grups el que haviem fet aquell dia.
miércoles, 11 de noviembre de 2009
DIA 3 GRUPO 7
Agua en Marte
Hemos calculado el volumen de agua que utilizamos para la higiene personal y para lavar los platos.
-Lo hemos hecho con un Caudalímetro Ultrasónico y los resultados han sido que por persona y dia utilizamos 47 l/ de agua.
Para Marte tenemos que utilizar 30 l/ por persona y día.
Así que tenemos que que tomar medidas para ahorrar agua como: Dosificadores, medidas de reutilización del agua.
Hemos calculado el volumen de agua que utilizamos para la higiene personal y para lavar los platos.
-Lo hemos hecho con un Caudalímetro Ultrasónico y los resultados han sido que por persona y dia utilizamos 47 l/ de agua.
Para Marte tenemos que utilizar 30 l/ por persona y día.
Así que tenemos que que tomar medidas para ahorrar agua como: Dosificadores, medidas de reutilización del agua.
lunes, 9 de noviembre de 2009
GRUP 6 Dia 2
Cicle de l'aigua
No te ni principi ni final però es un recurs finit.
Percentatge de l'aigua a la terra
Gairabé tota l'aigua de la terra és salada (97'5%) i de dolça, que és la que podem utilitar, només hi ha un 2'5% que sigui facilment accesible.
Depuració i potabilitació
Aixó es molt important ja que, a Mart, l'aigua serà un racurs finit.
PRACTIQUES
-Filtració
Hem fet dos filtres del mateix tipus, però amb la variant de que un tenia carbó actiu i l'altre sense. Amb el resultat obtingut hem deduït que el carbó no estaba activat.
*Filtra mos i millor el carbó actiu.
-Electròlisi
Hem fet dos proves, fent dos circuits amb bateries en paral·lel, conectades a pinces de cocodril, a al seva vegada conectades a dos electrodes de coure summergits en aigua destil·lada i l'altre amb aigua de l'aixeta. A la primera, amb aigua destil·lada no pasava res, però a l'altre, la de l'aigua de l'aixeta, el coure desprenia els electrons. Aixi és com potabilitariem l'aigua a Mart.
jueves, 5 de noviembre de 2009
GRUP 5: L'ALIMENTACIÓ
El nostre grup és l'encarregat de investigar com s'alimentaran els astronautes durant aquest viatge. Ens van sorgir unes preguntes a les quals tindrem que respondre durant aquest 5 dies:
Què hem de fer?
-Alimentar la tripulació, d'on treiem els aliments, la conservació dels aliments, una dieta sana...
Quan ho fem?
-Durant el viatge, quan estem allà.
Més aspectes a treballar:
-Calcular la cuantitat de menjar.
-Cóm conservar l'aliment.
-Què ens aporta cada tipus d'aliment?
-Triar els animals que s'adaptin a les condicions de la nau.
-Mitjançant l'alimentació afavorir l'estat d'anim dels tripulants.
Aquest és el nostre plantejament dels pròxims dies.
24-10-09
Què hem de fer?
-Alimentar la tripulació, d'on treiem els aliments, la conservació dels aliments, una dieta sana...
Quan ho fem?
-Durant el viatge, quan estem allà.
Més aspectes a treballar:
-Calcular la cuantitat de menjar.
-Cóm conservar l'aliment.
-Què ens aporta cada tipus d'aliment?
-Triar els animals que s'adaptin a les condicions de la nau.
-Mitjançant l'alimentació afavorir l'estat d'anim dels tripulants.
Aquest és el nostre plantejament dels pròxims dies.
24-10-09
Grup 2, dia 2


Durant la jornada d'avuí em près contacte amb el "processing" un compilador orientat a la programació entre altres funcions, dibuix vectorial.
El nostre projecte final és una PDA amb pizarra compartida per la qual cosa s'ha de programar una aplicació que permeti enviar el l'imatge dibux d'un dispositiu a un altre. Avuí tansols ens em iniciat en el món de la programació, fent una casa casa, amb un sol que, en teoria es movia...
Les funcions més importants que hem treballat eren:rect(X,Y,amplada,alçada);
-on X i Y són les coordenades d'inici del rectangle.line(Xi,Yi,Xf,Yf);
-on Xi i Yi són les cordenades inicials i Xf i Yf les finals de la linea
ellipse(X,Y,R1,R2);
-on X Y són els punts del centre del elipse, i els R els radis.
Grupo 7 segundo día
Hoy, hemos calibrado la bomba de agua para saber el caudal que da, luego hemos calculado la velocidad del agua, la hemos calculado inyectando colorante en una parte del tubo y midiendo el tiempo que tarda en llegar a la probeta.
Después de almorzar, hemos hecho una red de tuberias, para distribuir el agua, y hemos vuelto a calcular el caudal, cuando haíian 3 tuberias a la vez, cuando habían 2 a la vez, y cuando solo había una.
CONCLUSIÓN
Menos tuberias abiertas, más caudal.
Así que hay que hacer uno horario. Como por ejemplo regar por la noche.
Después de almorzar, hemos hecho una red de tuberias, para distribuir el agua, y hemos vuelto a calcular el caudal, cuando haíian 3 tuberias a la vez, cuando habían 2 a la vez, y cuando solo había una.
CONCLUSIÓN
Menos tuberias abiertas, más caudal.
Así que hay que hacer uno horario. Como por ejemplo regar por la noche.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)